Psicólogos Mollet: Psicólogo Mollet Vallès

Psicologo Mollet

Psicólogos Mollet del Vallès – Psicologo mollet - psicologos mollet - psicólogo Mollet - Psicòleg a Mollet - psicologa mollet - psicologas mollet del valles - psicologo mollet del valles - psicologos mollet del valles

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa@gmail.com

Xavier Conesa Lapena

Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

La major clau de la seguretat personal i del desenvolupament d'una autoestima sana en el futur, és sentir-se estimat i valuós en la primera infància. L'amor és un aliment tan important com el biberó.

Establir un vincle afectiu amb el nadó des que està en el ventre matern i al llarg dels primers anys de vida és essencial per a la satisfacció d'una necessitat que està a la base de la piràmide.

Què podem tenir en compte?

1. Parla el nadó amb tendresa i suaus. Expressa els teus sentiments.

2. Expressa sintonia amb el nadó, si està molt alegre li respondrem molt alegres i el convidarem a jugar, si està calmat li transmetrem calma i la compartirem amb ell, si està plorant o enfadat serem tranquils i el tractarem amb tendresa per intentar calmar-lo, si està trist, el tractarem amb consol, abraçant molt amb dolçor ...

3. L'atendrem sempre que demani la nostra atenció, sigui amb una emoció positiva o negativa, encara que sigui amb una parauleta si no podem en aquest moment estar al seu costat.

4. Li tocarem molt, petons, abraçades, massatges, carícies. El sentit del tacte és el major vehicle per a la intimitat emocional.
5. Mai li enganxarem o li cridarem, si hem de renyir ho farem amb fermesa però no amb descontrol.



6. Li deixarem explorar el seu entorn d'una manera segura, no farem pel nadó el que aquest pot fer per si mateix encara que sigui amb una miqueta d'esforç. Li deixarem que es guiï pro els seus propis instints perquè desenvolupi les seves inquietuds i talents, el nadó sap el que l'atrau, el que li interessa molt millor que nosaltres els adults.

7. Li direm el feliços que som amb ell, el a gust que estem amb ell, ressaltarem el que fa bé.

8. Si fa alguna cosa que hem de corregir, mai li direm "ho fas malament", sinó que l'ajudarem a que ho pugui fer bé.

9. No li compararem amb ningú, germanets o germanetes, altres personetes. És únic igual que els altres són únics.

10. Li ensenyarem a ser persistent, però no exigirem la perfecció

......

La tasca del psicòleg i la psicologia

Avui en dia, la majoria de les persones portem un ritme de vida frenètic en què tenim la sensació de no tenir temps per a gairebé res. Solem descuidar els nostres interessos personals a favor de diferents obligacions. Aquesta circumstància, unida a altres situacions que ens envolten, poden portar-nos a sentir certa insatisfacció amb el nostre estil de vida i fins i tot a desenvolupar algun problema psicològic.

Com hem vist en altres articles del bloc, des Ciberterapias.com, s'ofereix atenció psicològica des del lloc en el qual el client desitgi, facilitant així la distribució del seu temps. A més, s'ha explicat en què consisteix la Teràpia Cognitiu Conductual i com el client és considerat una part fonamental i ACTIVA en la seva pròpia millora. En aquesta ocasió es pretén explicar com el psicòleg exerceix la seva tasca.

La tasca del psicòleg no es redueix a la sessió amb el client. Un cop establerta la relació amb el mateix, el terapeuta comença a treballar sobre el cas: l'anàlisi de la informació recollida, correcció de proves psicomètriques (en el cas en què hagin estat necessàries), recerca de les relacions que es produeixen entre els diferents elements que fan que es mantingui el problema i disseny de la línia base del tractament a seguir.

A mesura que es va desenvolupant la teràpia algunes qüestions milloren, altres són més intenses, solen aparèixer noves dificultats, etc. És a dir, el procés terapèutic és un procés dinàmic, en el qual el propi client com a part activa del tractament va evolucionant a mesura que aprèn noves formes d'actuar davant la seva problemàtica.

La Ansietat Què és? Què la provoca?

  Heu sentit alguna vegada ansietat? Segur que si. Per conèixer millor a què ens estem referint, donarem una definició d'ansietat: "La ANSIETAT és un estat d'ànim negatiu caracteritzat per símptomes corporals de tensió física i aprensió respecte al futur (American Psychiatric Association, 1994)".

Tot i que, com hem dit, l'ansietat és un estat d'ànim negatiu, per què sembla com si estiguéssim destinats a "patir"? La veritat és que l'ansietat és útil per a l'ésser humà, sense ella no podríem enfrontar-nos a moltes situacions del dia a dia. A més, en nivells òptims, és precursora d'un bon rendiment tant físic com intel · lectual. El problema sorgeix quan aquests nivells d'ansietat són massa elevats en l'activitat o rutines diàries i, només podem pensar en el terrible que serà tot si fallem. La situació empitjora si aquests nivells es perllonguen en el temps i el nerviosisme o tensió no desapareix i encara que sapiguem que no hi ha "res", en realitat, pel que sentir-nos temorosos, l'ansietat ens persegueix i continua al nostre costat. Tots els nostres intents per desfer d'ella, no només fracassen sinó que sembla que l'augmenten. Ens sentim perduts, indefensos i incompresos davant aquesta situació.

niu buit

La síndrome del niu buit és una sensació de soledat que els pares senten quan els fills van creixent i allunyant-se de la llar i empitjora quan aquests s'independitzen i se'n van.

Quan un fill es va de la llar , és comú que als pares els comenci a sobrar el temps i especialment si ja no queden més fills a casa .

Aquesta sensació és més fort en la mare , que és la més propera als seus fills , i va posposant projectes propis per dedicar-s'hi ; quan ja no se sent tan necessària com abans sent un gran buit , no troba sentit a la seva vida i sol sentir inútil .

En créixer els seus fills senten febrer emocions trobades , d'una banda , alegria de veure'ls independitzats i autosuficients ; de l'altra, tristesa i pèrdua en notar que aquests s'allunyen .

Aquí és important buscar ajuda professional per trobar sortida a nous projectes .

També és un temps per al retrobament de la parella .

Crisi de mitjana edat

Crisi de mitjana edat

La crisi de la mitjana edat sorgeix en arribar a la meitat de l'edat que es té com expectativa de vida . Se sent que la joventut ja ha passat i la vellesa ja no es veu tan llunyana com abans .

Comença de poc , es percep amb els canvis de conducta en tots dos. Els homes , comencen a anar al gimnàs , a cuidar més , solen busquen noves aventures sexuals , tenen por de no ser tan potents com abans i de vegades apareix el fantasma de la impotència .

Les dones al veure les seves primeres arrugues comencen a sentir velles i tenen por de deixar de ser desitjades. Llavors , comencen a vestir-se de manera més juvenil que abans , potser encarin alguna cirurgia plàstica , i de vegades també apareixen aventures extramatrimonials .

Casament dels fills

casament dels fills

Es tracta d'aquest moment en la vida en què els joves es preparen amb entusiasme per a una nova vida lluny de casa i amb idea de formar la seva pròpia família .

Els pares en aquests moments estan tractant de ser valents , se senten feliços que el seu fill finalment part per fer la seva família , però alhora apareix la tristesa perquè el seu paper patern està acabant , almenys com era fins aquest moment (veure Niu Buit ) .

És difícil acceptar que, des del dia neix un nadó , la missió dels pares és preparar l'infant per al dia que deixin la casa , però quan aquest moment arriba ve acompanyat de tristesa i depressió en no sentir-se tan necessaris com abans .

Aquest és el moment de buscar objectius nous i retrobar-se amb la seva parella , i si no poden fer-ho sols , fer-ho amb ajuda especialitzada .

Retrobament de la parella

Retrobament de la parella

És en el moment , en què els fills ja grans , es casen , o se'n van de la casa definitivament i la parella es queda novament sola . Aquesta és una altra de les grans Crisi a la parella en la parella .

Pot passar que els membres de la parella es sentin com dos estranys , ja que tota la seva vida es van dedicar a ser pares , i ara sols, no es reconeixen ni troben d'on sostenir per mantenir la relació i llavors es pot produir la ruptura . O també pot passar que aquesta nova solitud generi un retrobament , la sensació de tornar a ser nuvis . I pot haver un ressorgiment sexual que pot ser tant genital com afectiu .

Cada parella és un món , vivint situacions diferents, en moments diferents. En alguns casos , hi ha coincidències i la parella pot seguir endavant , de vegades millor que abans ; en altres després que els fills es van apareix la ruptura que durant anys va estar tapada per l'activitat de pares .

Criança dels Néts

Criança dels néts - Ser avis

Actualment , els avis juguen un paper molt important en les vides dels seus néts , poden ser un nou suport dels nois , cuidar-los, jugar amb ells i dedicar-los el temps que de vegades els pares d'avui no poden ja que els dos treballen fora de la casa .

Ser Avi és una de les alegries més grans que apareixen en envellir .

És una relació tan incondicional com amb els fills , però amb l'al · licient que els avis no han de educar-los com els pares , i llavors poden dedicar-se a jugar i gaudir amb els seus néts tot el temps que els sigui possible .

En una època on abunden els divorcis , les mares surten a treballar, els avis del segle 21 juguen un paper fonamental : brindar estabilitat , el seu temps i protecció

Psicólogos Mollet: Psicólogo Mollet Vallès